Tendes
Stories / maig 2023
Una aventura NNormal a l’Himàlaia
Pur alpinisme
Un dia perfecte a l’aresta oest de l’Everest, per Kilian Jornet
Així recorda Kilian Jornet l’aventura de la qual acaba de tornar fa només dos dies. Ja més descansat i deixant enrere l’Himalaya, ens explica com es va desenvolupar el dia en què va complir el somni de seguir els passos de Tom Hornbein.
“No vaig arribar al cim de la muntanya que tenia en ment, però sí que vaig aconseguir tota la resta. Va ser un dia perfecte.”.
Kilian Jornet
Ja de tornada a Kathmandu des de Khumbu, a Nepal
Va ser un fracàs aquesta expedició?
Segur?
No vaig arribar al cim de la muntanya que tenia en ment, però sí que vaig aconseguir tota la resta. Per mi és molt més important el com que el què i, en aquest sentit, aquest ascens a l’Everest va ser perfecte. Va ser com un gran trencaclosques en què vaig anar completant totes i cadascuna de les peces menys una, el cim.
El 1963, el recentment difunt Tom Hornbein, amb Willi Unsoeld, va realitzar el primer ascens d’aquesta ruta, la qual ara puc assegurar que és preciosa. Va ser un plaer seguir els seus passos durant unes hores. El meu ascens va començar per un corredor molt vertical que em va dur fins a l’aresta oest de l’Everest. En aquest punt, les condicions eren horribles: gel blau a sota amb una capa superior de neu profunda. Durant 1000m vaig estar fent 2 passos cap endavant i un cap enrere!
Quan vaig arribar a l’aresta oest feia molt vent, així que vaig decidir refugiar-me sota d’una cornisa durant 3 hores, per descansar i calmar-me mentre gaudia veient com la cua interminable d’expedicionistes que van escollir les rutes tradicionals (la nepalí i la tibetana) avançaven pel seu camí cap al cim.
Quan el vent va disminuir, vaig continuar avançant per l’aresta oest i vaig atravessar un terreny mixt cap als peus del corredor Hornbein. Allà em vaig sentir molt còmode i les condicions eren perfectes. Sens dubte, després d’uns centenars de metres al corredor, es va trencar una bossa d’aire (que probablement s’havia anat formant després dels forts vents durant el matí) i va provocar una allau que em va arrossegar uns 50m. En aquest moment vaig dubtar si havia de continuar o donar la volta, fins que finalment vaig decidir que el millor seria tornar.
El descens va ser interessant: queien fortes nevades que em van obligar a fer servir la funció “back to start” del meu GPS COROS per poder trobar el camí, perquè la visibilitat era de només 2 - 3 m i les meves petjades havien desaparegut sota d’una profunda nevada. En definitiva, va ser un gran dia a la muntanya en què tot va ser més que perfecte, excepte que no vaig fer cim.
Amb aquestes paraules resumeix Kilian Jornet la jornada de més de 30 hores que li va permetre conèixer en primera persona una ruta en què duia temps somiant i de la qual coneixia molt pocs detalls, més enllà de fotografies o descripcions en llibres d’alpinisme. La ruta al cim de l’Everest per l’aresta oest és la menys habitual degut a la seva tecnicitat i la seva prolongada exposició a l’alçada. A més, es tracta d’una ruta molt vertical, amb un terreny exposat de roca i gel, al qual es va enfrontar en solitari i sense oxigen suplementari.
Com explica Kilian Jornet, aquesta via va ser oberta l’any 1963 i és coneguda com el Corredor Hornbein en honor a un dels alpinistes que la va realitzar per primer cop, el que va ser considerat un fet històric de gran rellevància pel món de l’alpinisme.
1/6
2/6
3/6
4/6
5/6
6/6
Aclimatació abans de l’ascens
Kilian Jornet va arribar a l’Himalaya el passat 19 d’abril acompanyat de la seva família. Junts, van pujar progressivament de Namche (3.440m) a Pheriche (4.371) per poder aclimatar el cos a l’alçada. Des de Pheriche, Kilian Jornet va dur a terme 4 rotacions que li van servir d’entrenament i el van ajudar a aclimatar-se.
En l’última rotació abans de l’ascens, va arribar fins i tot al C4 d l’Everest (7.900m), quelcom que a més li va servir per conèixer l’estat del terreny i comprovar que tenia bones sensacions en alçada. Així, l’ascens per l’aresta oest va ocórrer després de diversos dies d’espera per aconseguir una finestra meteorològica que permetés dur a terme l’ascens en les millors circumstàncies, tot i que la imprevisibilitat meteorològica és un factor que sempre s’ha de tenir en compte a l’Himalaya.
Kilian Jornet i la muntanya més alta del món
Kilian Jornet havia realitzat ja diverses expedicions prèvies a l’Himalaya, les dues últimes el 2019 i el 2021, les quals li van servir per explorar el terreny i valorar les diferents possibilitats abans d’enfrontar-se a la seva tan desitjada aresta oest.
L’idil·li de Kilian Jornet amb el cim més alt del món es va iniciar el 2016 quan va realitzar la seva primera expedició a l’Everest, que va acabar culminant el 2017 amb un doble ascens en una setmana, sempre seguint el seu estil alpí, en solitari i sense oxigen suplementari.
Durant aquests quasi 8 anys, Jornet ha combinat els seus projectes d’alta muntanya amb la temporada de trail running, esquí de muntanya i, més recentment, amb la seva vertent activista a través de la Fundació Kilian Jornet i la marca esportiva NNormal, nascuda l’any 2022 després de la unió de l’atleta amb la companyia familiar Camper.
Si ho desitges, també pots consultar el nostre diari des que vam arribar a l'Himàlaia.
Capítol 1 de l'aventura
Comparteix